Kurdistan: en defensa de Kobane i de tots aquells amenaçats per l'Estat Islàmic, l'AKP i l'imperialisme


Per la defensa democràtica de la classe treballadora i la lluita massiva contra el capitalisme

30/10/2014, Traducció d'un pamflet de Soyalist Alternatif (CIT a Turquia)

El cantó de Kobane, que forma part de Rojava (Kurdistan sirià), es troba sota setge des del 16 de setembre i s'ha convertit en un dels punts principals de resistència a l'avanç de l'Estat Islàmic (EI). Hi ha moltes notícies sobre com els defensors de Kobane estan parant els peus de l'EI, quan molts pensaven que Kobane estava a punt de caure. Però el perill no ha passat, i hi ha encara milers de persones enfrentant-se a l'amenaça de la massacre.


L'EI està atacant Kobane amb tancs i míssils, amb una força militar similar a la d'un estat mitjà. L'estat turc i el govern de l'AKP han donat suport tangible a l'EI i han intentat bloquejar l'ajuda enviada al YPG, les forces de defensa de Kobane. També intimiden a les masses que surten surten en manifestació en solidaritat amb Kobane i posen obstacles a la lluita contra l'EI, incloent la introducció de legislació més repressiva a la pròpia Turquia.

El poble de Rojava ha pres el control de la regió on viuen (un procés que va començar a Kobane el 2012) i ha intentat establir una regió autònoma sota el model, segons s'ha proclamat, del secularisme i l'auto-govern, sense divisions religioses o ètniques. Aquesta situació ha estat un pas endavant molt important per part de la major nació al món sense estat, els kurds, però també es troba en complet contratst amb l'agenda reaccionària de l'EI i d'altres a l'Orient Mitjà.

L'EI està utilitzant els mètodes més brutals per crear una atmosfera de terror i està tractant d'establir un estat teocràtic basat en les lleis més reaccionàries. Entre molts dels seus objectius, l'EI vol escombrar el PKK (Partit dels Treballadors Kurds) i el PYD (Partit d'Unió Democràtica) d'aquesta regió, perquè ambdós, amb la seva ideologia secular, tenen polítiques antagòniques amb l'EI i representen una amenaça pels seus fins. A més, l'EI vol estendre el seu autoproclamat estat, prenent la ciutat estratègica de Kobane, i així incrementar el seu poder a la regió.

D'una banda, el règim turc vol reduir a runes tots els avenços que han aconseguit els kurds fins ara. I d'altra banda, vol convertir-se en un poder imperial a la regió liderant una intervenció militar contra el règim d'Assad i amb l'esperança de ser recolzat pels grans poders occidentals. Al seu torn, aquests poders occidentals estan perdent terreny a la regió, de manera que volen restaurar-lo i crear la percepció que són els salvadors dels pobles de la regió.

Però són els poders occidentals els salvadors?

Molts han demanat una intervenció militar i el suport amb armes dels poders imperialistes, particularment després de l'atac de l'EI a Shingal, i hi va haver demandes similars després que es comencés el setge a Kobane. Però la idea d'estabilitat per als imperialistes, per al govern turc i per a d'altres a la regió no té res a veure amb el genuí desig d'estabilitat de les masses treballadores. L'estabilitat per a aquests règims significa la continuació de l'explotació del petroli, el saqueig dels recursos naturals de la regió i el manteniment del balanç de forces; no significa acabar amb les bombes, la mort, l'opressió o l'explotació. Les organitzacions i estats pro-capitalistes volen segrestar les demandes d'ajuda humanitària i militar per a la gent que està en risc de ser massacrada per afavorir els seus interessos.

És fàcil d'entendre per què la gent amenaçada per l'EI demanda el bombardeig de les seves posicions al voltant de Kobane, o l'obertura d'un corredor d'assitència a la resistència de Kobane des de Turquia. Però els recents esdeveniments mostren com els diferents poders s'han mogut per defensar els seus propis interessos i contenir el moviment de les masses. Els EUA van iniciar un sbuministrament limitat d'armes als defensors de Kobane però ja estan demanant contrapartides econòmiques, demanen que el moviment de resistència no amenaci els interessos nord-americans a la regió.

Encara que sempre es vesteixen amb la roba de l'ajuda humanitària, totes les intervencions militars recolzades per les forces imperialistes no només han acabat en desastres sagnants (Iraq, Líbia,...) sinó que en una gran part són l'origen de l'actual malson que estan patint els kurds i altres pobles de la regió.

La decisió del govern de l'AKP de permetre al seu corrupte aliat, el règim de Barzani (president de la regió semi-autònoma del Kurdistan iraquià) enviar les seves pròpies tropes a Kobane, té el doble propòsit de detenir l'EI i intentar controlar el moviment a Rojava tractant de marginar els lluitadors més a l'esquerra del PKK i el PYD.

Per això, la lluita contra l'EI ha de formar part d'una guerra revolucionària que atregui a tots els treballadors i oprimits, que tingui com a objectiu unir-los en la lluita contra l'opressió i per una alternativa real contra els corruptes governs i dictatures pro-capitalistes de la regió. Així es pot minar el suport a l'EI i unir a tots els treballadors de la regió, ja siguin kurds, turcs, àrabs, sunnites, xiïtes, cristians, etc.La defensa de Rojava
La defensa de Rojava
Defensar Rojava és molt important per vàries raons. La caiguda de Kobane significaria no només la possible massacre de moltes persones que encara hi viuen, sinó també el cruel final d'una lluita que ha inspirat a molts kurds, joves i treballadors internacionalment. També enfortiria a l'EI geogràfica i logísticament. En aquest sentit, la caiguda de Kobane significaria una derrota per a tota la gent que està lluitant en altres països contra l'EI, i per un món millor.

Al passat, els règims estalinistes de l'antiga Unió Soviètica i de l'Est d'Europa, malgrat les seves monstruoses característiques dictatorials, exercien un contrapès global contra les polítiques capitalistes i imperialistes. Després de la seva caiguda als anys 90, el moviment internacional de la classe treballadora es va enfrontar a una gran derrota degut a la desil·lusió dels treballadors, al no tenir una alternativa al capitalisme i per la renovada ofensiva d'aquest. Les organitzacions socialistes de l'Orient Mitjà es van desintegrar o van girar a la dreta. Les masses de la classe treballadora i els pagesos de l'Orient Mitjà van patir també l'opressió de la pobresa, les intervencions imperialistes i els règims dictatorials. Aquestes van començar a buscar una alternativa, i una capa d'aquestes es va dirigir a l'islamisme o fins i tot a organitzacions jihadistes. Però això no va resoldre els problemes del poble; per contra, la situació han empitjorat i s'ha tornat més complexa.

Tot i així, els anys del capitalisme triomfal han acabat i aquest es troba ara en una crisi històrica. A la vegada, el món ha estat sacsejat per revoltes massives de treballadors, pobres i joves contra el capitalisme. Les masses de Tunísia i Egipte van enderrocar les seves dictadures fa gairebé 4 anys. La defensa i el posterior triomf de la lluita a Rojava podria influir positivament aquestes lluites i ajudar a desbloquejar-les. Però els enormes moviments han mostrat també que és vital que mantinguin un rumb independent de qualsevol força pro-capitalista per a construir la lluita de la forma més efectiva.

A més, el model de govern a Rojava no pot triomfar si es basa en el capitalisme i no s'extén més enllà d'aquests petits cantons. Rojava té una infrastructura industrial molt limitada de manera que aquestes zones aïllades no són sostenibles si no es converteixen en pols d'atracció dels treballadors i pagesos pobres que viuen a les regions frontereres.

Perquè això passi, el més necessari és que la gran majoria de la població s'involucri en la resistència i la defensa de Rojava. S'han d'organitzar democràticamen comitès i milícies de voluntaris, i enfortir-los allà on ja hi hagi, per a implicar a la població i construir una resistència fèrria contra l'ofensiva de l'EI. Aquests comitès i milícies s'han d'inspirar en els millors exemples de la resistència armada de la classe treballadora, com la lluita dels treballadors de Barcelona contra el cop feixista a Espanya de 1936.

Això s'ha de fer amb l'objectiu conscient de construir una lluita massiva i internacional per a enderrocar el sistema econòmic basat en el lucre del capitalisme a l'Orient Mitjà. I a través de l'acció i organització massiva, independent i no sectària de la classe treballadora i els pobres de tota la regió. Per axiò, Sosyalist Alternatif lluita pel desenvolupament d'una Rojava socialista, que formi part d'una confederació voluntària i igualitària de l'Orient Mitjà , i d'un món socialista.