Txantxangorri, SR Vitòria-Gasteiz
Als
propagandistes de la premsa capitalista els agrada dir que el seu
sistema està millorant contínuament i que també ho fan les
condicions materials de la humanitat. Però, quina és la situació
real per a la majoria dels 7.000 milions d'habitants del nostre
planeta?
Mai
en la història de la humanitat la bretxa entre els rics i els pobres
ha sigut tan gran. El 2014, les 85 persones més riques del món
posseïen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la
humanitat, uns 3.500 milions de persones.
A
més, els capitalistes han convertit "la crisi" en una
oportunitat. Utilitzant el lema "tots estem en el mateix
vaixell" han aprofitat aquest període per a intentar eliminar
els llogres socials guanyats per la classe obrera. El nombre de mil
milionaris s'ha més que duplicat des del començament de la crisi
financera. Al mateix període, almenys un milió de dones han mort
durant el part.
Espanya
és un país amb recursos naturals immensos, gent amb talent i
habilitats, i joves amb ganes de treballar. Malgrat això, milions de
persones viuen en la pobresa i la joventut ha d'emigrar a la cerca
d'un treball.
Espanya
és, a més, el segon país més desigual d'Europa, només per
darrere de Letònia. La distància entre rics i pobres és més
àmplia que mai i segueix augmentant. La riquesa de l'1% més ric
d'Espanya és superior a la del 70% més pobre. Al segle XXI, la
desigualtat entre homes i dones ha augmentat a l'estat espanyol. I
des de l'inici de la crisi s'han registrat a Espanya més de 400.000
execucions hipotecàries de les quals una gran part ha acabat en
desnonament.
Els
mitjans de comunicació desvien l'atenció de la població amb un
menú de xafardejos de famosos i d'adoració a futbolistes (amb sous
ofensius per a la resta de la població), mentre no deixa espai per a
escoltar les històries dels milions de pobres i gent que lluita per
una vida digna.
La
protecció per atur només emparava el 29,4% dels 5.438.406 de
desocupats en edat de treballar que hi havia al primer trimestre de
l'any, és a dir, que només un terç dels aturats rebia algun tipus
d'ajuda per desocupació. Els joves menors de 30 anys tenen una taxa
menor, ja que només el 10,5% rep una prestació, és a dir, només
un de cada deu.
Sense
parlar de les retallades que estan patint la sanitat, l'educació i
els serveis socials, el tracte dels més vulnerables diu molt sobre
la societat i és una de les raons més fortes per al socialisme.
Espanya
és segona al rànquing de pobresa infantil de la UE per darrere de
Romania. Al voltant de 2.800.000 nens espanyols, és a dir, un de
cada tres, es troba en risc de pobresa segons les últimes dades
publicades per Eurostat respecte al 2012.
Segons
un estudi presentat per l'Obra Social La Caixa, aquesta situació "no
només s'ha accentuat amb la crisi econòmica pel que fa al nombre de
nens, sinó que, a més, la probabilitat de continuar en aquesta
situació és major entre la població infantil que entre l'adulta".
Les xifres de 2012 són extensibles pel 2015 segons l'informe. "Save
the children" atén diàriament a 5000. Però, hi ha quasi tres
milions de nens i nenes pobres. Clarament, la caritat no és la
solució, sinó que necessitem un canvi fonamental.
Aquestes
són només algunes de les moltes raons per al socialisme. Qui pot
decidir que no tenim els recursos, la gent i les ganes per a
construir una societat millor?
El
capitalisme és un sistema que literalment està maltractant el
planeta i el futur de la humanitat. A Espanya, el sistema està
condemnant a una generació a la pobresa i la incertesa, però també
està creant les condicions on aquesta mateixa generació tindrà les
oportunitats de lluitar i canviar la societat amb el programa i la
bandera del socialisme.
