Versió
editada de l'entrevista amb Andreas Payiatsos (Xekinima, CIT a
Grècia) de Lucy Redler de SAV (CIT a Alemanya).
Després
que 43 parlamentaris dels 149 de Syriza rebutgessin donar suport al
tercer memoràndum a mitjans d'agost, Tsipras va dimitir com a Primer
Ministre. El seu pla era el d'enfortir el seu suport a les noves
eleccions, ja que les últimes retallades incloses al memoràndum no
es deixaran notar fins a la tardor. Just després d'aquest anunci, 25
parlamentaris, la majoria d'ells de la "Plataforma d'Esquerra"
del partit, van trencar amb Syriza i van formar "Unitat Popular"
(Laiki Enotita). Xekinima
(CIT a Grècia) dóna suport a aquesta nova força.
Què
defensa Unitat Popular?
Unitat
Popular és un reflex de l'estat ràpidament canviant de la
consciència de classe a Grècia.
En
els últims 3 o 4 anys, hi ha hagut un augment enorme del suport a
Syriza del 3-4% al 36% en les eleccions de gener del 2015. Després
de la traïció dels líders de Syriza el 12 de juliol, hi va haver
una escissió al partit. En particular, molts militants de base van
girar l'esquena al partit.
Unitat
Popular és una nova formació que s'ha creat a l'esquerra de Syriza.
El seu missatge central és el rebuig a la traïció al programa
electoral de Syriza i els principis de l'esquerra per quedar-se a
l'eurozona. Per a Unitat Popular, la seva posició respecte a
l'eurozona és central, i és prou clara: necessitem un programa que
defensi els interessos de la classe treballadora. Si això ens porta
a haver d'abandonar l'euro, llavors hem de fer-ho sense cap dubte.
Per tant, Unitat Popular defensa trencar amb l'eurozona. No obstant
això, no és una formació nacionalista que es basi en un programa
de "tornada a la dracma".
El
programa que s'està discutint ara a Unitat Popular és un programa
anti-capitalista. Demanda la cancel·lació del deute, la
nacionalització del sistema bancari i posar en mans públiques
sectors clau de l'economia. També planteja la demanda del control i
la gestió, per part dels treballadors, de l'economia i la societat,
i pren la idea d'una economia planificada per a desenvolupar-la, amb
un èmfasi especial en l'agricultura, les matèries primeres i la
indústria. En comptes d'orientar l'economia cap als serveis i el
turisme, com en el passat, Unitat Popular vol concentrar-se més en
la producció de productes reals.
Quines organitzacions estan entre els seus fundadors?
"Unitat
Popular" va ser originalment fundat per les forces al voltant de
la "Plataforma d'Esquerra" de Syriza; quatre forces de la
"Iniciativa dels 1000", incloent-hi a Xekinima; dos grups
escindits del KKE, l'"Esquerra Socialista – Dikki" i
altres tres grups d'Antarsya, encara que l'últim no representa
actualment una majoria dins d'Antarsya.
Quin
és el potencial d'Unitat Popular en les eleccions de setembre?
Les
enquestes d'opinió suggereixen que és una força important i pot
arribar al 7-8% dels vots. El suport a Unitat Popular reflecteix els
resultats en les enquestes de Syriza, que ha tingut un declivi del
mateix percentatge.
Tot
i així, també és important remarcar que moltes persones no
votaran. És probable que l'abstenció sigui el més gran "partit".
I la raó d'aquesta abstenció és que hi ha hagut una enorme
desmoralització
Unitat Popular perjudica les perspectives electorals d'Alba Daurada?
Això
crec. És molt important que Unitat Popular s'hagi desenvolupat i que
participi en les eleccions. Si no hagués passat això, Alba Daurada
probablement s'hauria beneficiat de la traïció de Syriza. Tot i
així, temem que Alba Daurada incrementi el seu percentatge de vot en
aquestes eleccions, però l'increment serà molt menor que si Unitat
Popular no s'hagués presentat.
Hi haurà seccions locals d'Unitat Popular?
De
moment, no hi haurà seccions locals. Unitat Popular és una aliança
de diferents organitzacions sense seccions locals, membres
individuals o estructures apropiades, en part, perquè és una nova
formació. Xekinima demanda l'establiment d'estructures locals i una
crida oberta a la classe treballadora i la joventut a unir-se
individualment, perquè puguin estar involucrades tantes persones com
sigui possible. Òbviament, la formació d'estructures internes molt
democràtiques és crucial per al futur d'Unitat Popular.
Xekinima està participant a Unitat Popular, però també en la Iniciativa 17 de juliol. Per què?
La
Iniciativa 17 de juliol va néixer el mes passat, abans de la
fundació d'Unitat Popular, i es va desenvolupar com una crida a la
fundació d'una nova força d'esquerra. Basant-se en aquesta crida i
un programa molt radical, ha atret un nombre de diferents forces.
Unitat
Popular va néixer aproximadament un mes després, però la majoria
de les forces involucrades a la Iniciativa 17 de juliol no estan
preparades per a unir-se. Vénen de diferents tradicions polítiques,
i estan disposades a donar suport a Unitat Popular en les eleccions,
però no a unir-se.
El
nucli dur d'Unitat Popular està format per la Plataforma d'Esquerra,
que té els seus orígens en el Partit Comunista. L'esquerra de
Grècia és més àmplia i no tothom s'identifica amb aquest corrent
de l'esquerra grega, que no té una tradició de forta democràcia
interna o participació en els moviments socials.
Hi
ha dos factors més pels quals els que estan deixant Syriza dubten
d'unir-se a Unitat Popular. En primer lloc, hi ha una enorme
desmoralització i pèrdua de confiança en les formacions d'esquerra
després de la traïció de Tsipras. En segon lloc, alguns dels
líders d'Unitat Popular eren ministres del govern de Syriza fins a
la creació d'Unitat Popular, cosa que causa dubtes en la ment
d'alguns activistes.
Xekinima
participa a Unitat Popular i planteja idees sobre com allò que fins
ara era una aliança de diferents organitzacions pot estructurar-se
democràticament i sense que estigui dominat per un grup en
particular, com discussions lliures i democràtiques i la
participació individual es poden donar en el futur. Aquestes són
condicions importants per a l'èxit d'Unitat Popular. S'ha d'orientar
cap al moviment de la classe treballadora per a impulsar les lluites
i desenvolupar una lluita social al voltant del seu programa.
Xekinima seguirà sent una organització revolucionària i treballarà
cap al desenvolupament d'una força revolucionària de masses fora
d'Unitat Popular.
A
Alemanya, representants de Die Linke (L'esquerra) com Gysi, Riexinger
i Kipping han donat suport a Tsipras. Quina creus que és la tasca
internacional de partits com Die Linke?
Donar
suport a Tsipras en aquestes circumstàncies és un greu error. Ha
canviat de bàndol. La classe dirigent de sobte s'ha enamorat de
Tsipras.
Nova
Democràcia (ND), Pasok i To Potami diuen que estan oberts a la idea
d'un "govern d'unitat nacional" amb Tsipras. El més
probable és que Tsipras no obtingui un govern majoritari, tot i la
propaganda de la classe dirigent i contra les esperances de la
direcció de Syriza, així que la possibilitat d'unir-se als seus
enemics del passat en el mateix govern és molt real.
Tsipras
ara està introduint mesures que ND no s'hagués atrevit a
implementar a la segona meitat del 2014, com els programes de
privatització més grans de la història del país. El govern de
Tsipras ja ha baixat les pensions mínimes de 490 a 360 euros al mes.
ND no es va atrevir a fer això. A més, Tsipras va signar la
condició que cada llei ha de ser aprovada per la Troika. Això vol
dir que Tsipras està lligat al tercer memoràndum i no té cap
llibertat per fer res contra els desitjos de la Troika.
Finalment,
Tsipras ha menyspreat de la manera més cínica i directa qualsevol
traça de respecte a la democràcia. Tant en la societat, ignorant el
magnífic i històric "No" del 5 de juliol, com dins del
seu partit, signant el tercer memoràndum i convocant eleccions
anticipades sense permetre cap tipus de discussió de partit, ni tan
sols de caràcter limitat.
Alguns
repeteixen els arguments del grup al voltant de Tsipras i utilitzen
xifres del superàvit del pressupost primari per justificar el
memoràndum. Això també és una decepció, perquè els superàvits
primaris per als pròxims dos anys seran menors (com a resultat de la
desastrosa situació econòmica actual) però immediatament després
creixeran fins al 3,5%, que és aproximadament la mateixa xifra que
van acceptar en el segon memoràndum del 2012. Aquests arguments ens
volen fer oblidar que el deute nacional després dels "èxits"
de Tsipras pujarà a 86.000 milions d'euros addicionals
(aproximadament un 47%) sobre el deute ja existent del 180% del PIB.
Les
masses gregues seguiran lluitant, malgrat tot això. Però no poden
lliurar aquesta lluita per elles mateixes. Necessiten el suport de la
classe treballadora a Europa i internacionalment. Les experiències
de Grècia, d'altra banda, contenen lliçons molt valuoses per a
l'esquerra internacionalment, sobretot en relació a quin tipus de
programa es necessita per a portar un país fora de la crisi. Només
un programa socialista pot salvar al poble grec, europeu i a tot el
planeta de la barbàrie del sistema capitalista.
