Per
una República Socialista Catalana! Per una Confederació de
Repúbliques Socialistes Ibèriques!
Les
eleccions catalanes del pròxim 27 de setembre suposen una gran
oportunitat per a reflectir en les institucions tota la força
acumulada en els últims anys de mobilitzacions i lluites contra
l'austeritat i la pèrdua de drets socials. Com hem repetit
insistentment des de les pàgines de La Bretxa, el pla electoral no
és el principal camp de batalla per a la lluita de classes però sí
que és un reflex important d'això. És al carrer, als centres de
treball i acadèmics on es produeix la veritable lluita, mitjançant
l'organització i la mobilització.
La
nostra participació política no es pot reduir a dipositar un simple
vot periòdicament. Les eleccions, a part de servir per a elegir un
parlament, han de servir per a visualitzar les contradiccions del
sistema i fomentar el debat i la participació política. Només
mitjançant una entrada massiva de la classe treballadora en
l'activisme polític és possible acumular majories que permetin un
canvi social.
De
la mateixa manera, el tema nacional té una gran importància en
aquestes eleccions. Però, no hem d'acceptar que aquestes es
polaritzin únicament en termes d'independència sí o independència
no. Això afavoreix terriblement als sectors més reaccionaris de
tots dos bàndols.
La
principal elecció que ens posen davant aquestes eleccions és entre
ruptura sí o ruptura no, i en això cal centrar el debat. Sigui quin
sigui el resultat final respecte al suport a la independència, el
nou govern haurà de triar entre seguir amb la política d'austeritat
i negació de drets socials, o caminar cap a una ruptura amb aquestes
polítiques, cosa que només és possible implantant mesures
clarament rupturistes (nacionalitzacions, impagament de deute,
inversió pública).
El
procés grec ens ha mostrat com el sistema capitalista mai permetrà
una sortida de la crisi si no és basant-se en una major explotació
del poble treballador. Utilitzarà tots els mecanismes al seu abast
per a això i és impossible competir amb garanties dins d'aquest
camp de joc. Per això, qualsevol força d'esquerres que conquereixi
un govern haurà d'escollir tard o d'hora entre aplicar austeritat i
repartir misèria, intentant gestionar bonament un sistema fet per
als poderosos, o enfrontar-se frontalment a ell fomentant una
veritable transformació social que acabi amb una economia basada en
l'explotació d'uns pocs sobre uns molts.
D'altra
banda, cal assenyalar que el tema nacional i el social estan
intrínsecament relacionats. Lluitar per a recuperar l'exercici del
dret d'un equival a fer-ho també en l'altre. No hi pot haver una
veritable justícia social si no es pot exercir el dret democràtic
d'autodeterminació i no hi ha una veritable independència si
aquesta no va acompanyada de justícia social. Interpretar això
d'una altra manera condueix a la col·laboració amb organitzacions
polítiques que defensen interessos d'altres classes.
Les
organitzacions burgeses sempre defensaran per sobre de tot els
interessos de la classe a la qual representen i són incapaces de
donar solució a aquests temes perquè van en contra de la seva
lògica de mercat i de beneficis, de manera que qualsevol
col·laboració amb elles en qualsevol dels temes suposaria un llast
per als interessos democràtics i socials del poble.
L'ideal
seria que tot això es pogués recollir en una única candidatura
d'esquerres, d'unitat popular i rupturista, on estiguessin els
millors activistes de les diferents organitzacions i que fos la porta
d'entrada a l'activisme polític per a una nova capa de treballadors
que busquen posar fi a l'escalada de crisi. Però, finalment seran
dues les candidatures que pretendran jugar aquest rol: la CUP i
Catalunya Sí que es Pot. Per això, des de Socialisme Revolucionari
demanem no només el vot, sinó la participació activa en les seves
campanyes. A més, convoquem a ambdues organitzacions a què lluitin
juntes, tant al carrer com a les institucions, amb l'objectiu
d'iniciar i donar la direcció política correcta a un nou cicle de
mobilitzacions que mantingui la pressió al carrer i que camini cap a
l'acumulació d'una autèntica majoria social, nacional, estatal i
internacional disposada a la ruptura. Aquesta tasca només pot ser
fructífera si es realitza braç a braç no només entre les
esquerres catalanes, sinó també amb les de la resta de l'estat i
més enllà.
