A finals del mes de
juliol va tenir lloc l'Escola d'Estiu, una setmana de debats i
informes del Comitè per una Internacional dels Treballadors (CIT),
organització internacional a la qual està afiliat Socialisme
Revolucionari. La situació grega va ocupar un lloc central en les
discussions, però també es va abordar la situació socioeconòmica
a tots els continents. 300 persones van participar en aquest
esdeveniment que es va organitzar a Lovaina, Bèlgica.
El següent informe és un resum de la discussió
sobre Europa i la situació internacional.
La crisi grega afecta a tota Europa
Es preveu que la zona
euro experimentarà un creixement lent aquest any i el pròxim. El
president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, va comentar: "A
aquest ritme, el continent europeu no es pot treure de sobre l'alta
taxa d'atur i s'enfonsarà en deute". Thomas Picketty va
destacar el dilema a què s'enfronta Grècia: se suposa que ha de
pagar el 4% del seu PIB durant 30 anys als "prestadors".
Seria molt més fàcil cancel·lar el deute.
Grècia s'ha convertit en
un laboratori on s'estan provant el capitalisme, el reformisme i la
revolució. La troika es va obstinar a aixafar i desacreditar
completament a Syriza, i ja ha aconseguit en certa forma un 'canvi de
règim'. Tsipras i la direcció de Syriza van capitular, en comptes
de prendre el mandat popular que el 61% de vots pel 'NO' a
l'austeritat els proporcionava.
"La traïció és
inherent al reformisme", va escriure Trotski. Els partits
socialdemòcrates han estat incapaços d'oferir reformes
progressistes i s'han passat obertament al bàndol dels capitalistes
i les contrareformes. Desafortunadament, Syriza ha passat per una
'pasokització', és a dir, ha acabat traint igual que el partit
socialdemòcrata grec Pasok.
Sens dubte, això
repercutirà en la lluita contra l'austeritat en països més petits,
com Irlanda i Portugal, i fins i tot en països més grans, com
Itàlia i Espanya. Podemos s'està estancant i els seus líders,
havent girat a la dreta, han dit que haurien recolzat l'acord a
Grècia! Però la crisi grega no ha acabat, encara hi ha
possibilitats a Grècia i a altres països. A tot arreu s'està
preparant el terreny per a noves formacions.
Perspectives per a la lluita de classes
El desenvolupament de la
situació al nord d'Europa indica cap a on pot evolucionar la lluita
de classes. A Gran Bretanya, les eleccions generals i l'elecció de
la direcció del partit laborista han produït avenços interessants.
La classe treballadora s'orienta cap al pla industrial com a resposta
a l'ofensiva dels empresaris i el govern Tory.
La vaga dels conductors
de tren a Alemanya i les lluites a França per a preservar allò que
queda de la setmana de 35 hores mostren la seva voluntat de lluitar.
A Bèlgica, l'elecció d'un govern de dreta el 2014 ha obert un nou
període. Hi ha hagut grans manifestacions i vagues sindicals. Per
primera vegada en anys, s'han organitzat reunions i piquets als llocs
de treball. Si un nou moviment convoqués una vaga general de 48
hores per enderrocar al govern, es podrien establir les bases per a
un nou partit dels treballadors.
Crisi migratòria
A la majoria de països
d'Europa, també hi ha un creixement de l'extrema dreta com a
conseqüència de la crisi del capitalisme i el fracàs de
l'esquerra. Part del seu augment es deu a la forma en què utilitzen
la crisi migratòria.
El col·lapse social a
l'Orient Mitjà i Àfrica ha suposat la mort de milers de persones en
l'intent de creuar la Mediterrània. Igual que la crisi de Grècia,
els conflictes al voltant d'aquesta crisi humanitària exposen
divisions nacionals insalvables dins de la UE. Això demostra que la
unió monetària és impossible sense una unió política, que és al
seu torn irrealitzable sobre una base capitalista. Els socialistes
han de proposar un programa contra la viciosa campanya
anti-immigració de la dreta, incloent-hi el dret d'asil.
Commoció a l'Orient Mitjà
L'horrible crisi a què
s'enfronten els treballadors a l'Orient Mitjà és la seqüela de la
intervenció imperialista a la regió. Síria ha estat esquinçada
per la guerra civil. L'eix sunnita constituït per Turquia, Aràbia
Saudita, Qatar i altres està donant suport a les milícies sunnites
que lluiten contra el règim d'Assad.
L'Orient Mitjà ha passat
de ser un símbol de la revolució a un de la contrarevolució, com
mostra l'aparició d'ISIS. Aquesta organització controla la meitat
de Síria i una tercera part de l'Iraq. ISIS s'alimenta de la
desesperació entre els musulmans sunnites que han estat bombardejats
pel règim d'Assad i, en el cas de l'Iraq, entre els que han patit la
discriminació sota el govern liderat per xiïtes que va prendre el
poder després de la invasió nord-americana l'any 2003.
Els kurds sirians, basats
al voltant del YPG i el YPJ a Rojava al nord de Síria, han estats
els més reeixits en la lluita contra ISIS. El govern d'Erdogan ha
fet costat a ISIS amb la clara intenció d'impedir la formació d'un
estat kurd.
La derrota d'ISIS no és
només una qüestió militar. Cal abordar les causes que alimenten el
seu creixement. El CIT dóna la benvinguda a la derrota d'ISIS a
Kobane, però reconeix que forces com el PYD necessiten un programa
capaç de convèncer a altres nacionalitats a la regió i de proposar
una confederació democràtica que trenqui amb el capitalisme i el
latifundisme, la creació d'un Orient Mitjà socialista.
Economia mundial
Tot i que en aquest
moment hi ha una molt parcial recuperació econòmica, la
productivitat està decaient i hi ha pressions deflacionàries a tot
el món, no només a Europa.
La desacceleració de
l'economia xinesa ha tingut un impacte immediat al món neocolonial.
La caiguda dels preus de productes bàsics ha agreujat les condicions
de vida en països com Nigèria, on els funcionaris no cobren des
d'octubre. A això cal afegir els últims girs de la Borsa xinesa. La
pujada de tipus d'interès als EE. UU. podria arrossegar l'economia
mundial a una nova crisi. Els capitalistes tenen grans "estalvis"
però cap lloc on invertir-los.
En realitat, hi ha hagut
un enorme creixement de capital fictici mitjançant les injeccions de
liquiditat empreses per molts bancs centrals. Això ha exacerbat un
deute creixent que representa un problema major per a l'economia
mundial. La Borsa mundial ha duplicat el seu valor i el deute públic
s'ha disparat a molts països, cosa que ha provocat la creació de
noves bombolles.
Rivalitats interimperialistes
L'augment del poder
econòmic i militar de la Xina ha reduït la influència de
l'imperialisme nord-americà a la regió d'Àsia i el Pacífic. EUA
està buscant el suport d'aliats asiàtics, com el Japó, amb la
finalitat de contenir la Xina.
L'Àsia Oriental registra
un quart del creixement del producte brut mundial i representa una
regió clau per al capitalisme mundial. D'una banda, EUA vol estendre
el TTP, també conegut com una OTAN econòmica, a aquesta zona per a
contrarestar la influència de Beijing. D'altra banda, el règim
xinès està desenvolupant el Banc Asiàtic d'Inversions per expandir
la seva influència a la regió i espera jugar un paper similar al de
l'FMI o el Banc Mundial.
A Ucraïna, tant el
govern rus com l'ucraïnès han donat per mort l'acord de Minsk que
suposadament havia de portar la pau a la regió. A canvi de préstecs
de la UE, el país està patint el major pla de privatitzacions en 20
anys, amb més de 300 companyies venudes, incloent-hi ports i mines.
Els Estats Units
La relativa recuperació
econòmica als EE. UU. està donant espai als treballadors per a
lluitar contra els salaris baixos. Socialist Alternative (secció del
CIT als EE. UU.) ha jugat un paper fonamental en la lluita per un
salari mínim de $ 15 l'hora. Aquesta reivindicació, que va començar
a Seattle, s'ha aprovat a San Francisco, New York i Los Angeles, i
s'està debatent a la majoria de ciutats.
Altres exemples del gir a
l'esquerra que s'està produint en la societat americana són el
moviment Black Lives Matter, que creix amb cada brutal assassinat
comès per la policia, i la candidatura a la presidència del senador
Bernie Sanders. Socialist Alternative discuteix amb el públic
generat per la campanya de Sanders, tot i no donar suport a la seva
campanya per guanyar la nominació dins del partit demòcrata.
Sanders està "lluitant contra la classe dels multimilionaris
utilitzant una eina de la classe dels multimilionaris", per això
necessita presentar-se de forma independent i amb un programa
socialista.
Una doble tasca
Diversos economistes expliquen que els dirigents no
estaran a la mateixa posició en què estaven abans si es produeix
una nova recessió econòmica. La qüestió sobre com es
desenvoluparà el moviment dels treballadors és crucial,
especialment a països com la Xina, on hi ha una classe treballadora
molt potent.
Hi ha dues tasques fonamentals: l'enfortiment
polític del moviment dels treballadors i l'organització dels
desorganitzats amb l'objectiu de construir l'acció col·lectiva
necessària per a desafiar i acabar amb el sistema capitalista.
Després de la capitulació de Tsipras, ha quedat clar que les noves
organitzacions de treballadors necessiten un programa per lluitar
fins al final contra les polítiques d'austeritat.
